ALLOTJAMENT

l'hotel paris i la clau que obri tots els panys, de vicent andrés estellés

​

​

"Mira, amiga —diria—: les coses, certes coses,

no ocorren perquè sí. Hi ha clàusules secretes,

hi ha processos ocults, hi ha juntes generals

al voltant d'una taula de pi, ben basta i pobra,

sobre la qual a voltes penja un llum miserable.

Sabem els resultats, els brutals resultats

que ens aturen de sobte, com un llamp, al camí."

Fragment de "Coral romput" (Dins La clau que obri tots els panys, 1971)

Aquest 2024 s'ha celebrat l'aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés, considerat el poeta valencià més important del segle XX i un dels clàssics de la literatura catalana. La seva poesia, en paraules de Joan Fuster, versa sobre “l'horror de la guerra, la mort concreta i palpable de la seva infantesa i joventut, la fam, la degradació col·lectiva de tot un poble, les persecucions, la ràbia, la impotència, l'alienació, la incomunicació, però també l'esperança, la lluita gairebé constant, els moments fràgils d'alegria.” 

A L'Hotel París, l'erotisme, el poble, la reflexió, la mort, amaren els versos. La clau que obri tots els panys conté "Coral romput", un dels textos més representatius de l’obra del poeta valencià. Es tracta d'un poema llarg, dividit en tres parts, que parteix de la mort de la filla i conté els temes bàsics de l’obra estellesiana. Dos llibres representatius del poeta per fer un tast de la seva obra.